dilluns, 1 de desembre de 2008

Nota de la primera avaluació del blog

Icona


Una icona (del grec clàssic que volia dir "imatge", a través del rus amb el mateix significat que l'actual) és una representació pictòrica pintada en baix relleu o mosaic, normalment sobre fusta, de Jesucrist, o d'alguns dels seus misteris, de la Mare de Déu o dels sants, molt utilitzada al cristianisme ortodox. Una icona (del grec ?imatge?) és una imatge, quadre o representació; és un signe o símbol que substituïx a l'objecte mitjançant la seva significació, representació o per analogia, com en la semiòtica. En el camp de la informàtica, una icona és un petit gràfic en pantalla que identifica i representa a algun objecte (programa, comando, document o arxiu), usualment amb algun simbolisme gràfic per a establir una associació.

Símbol


Quan un signe no només informa d'un significat, sinó que a més evoca valors i sentiments, representant idees abstractes d'una manera metafòrica o alegórica, es coneix com símbol l'aranya, ha estat representada visualment en gairebé totes les cultures, com la mesopotàmica, l'egípcia i la maya. Simbolitza la creació i la vida, per la seva capacitat per a formar fils a partir del seu propi cos, però també ha simbolitzat la mort i la guerra per la seva aptitud caçadora i el letal del seu verí. En les religions s'utilitzen símbols que evoquen en els seus seguidors els valors i creences propis de cadascuna d'elles, per exemple la lluna creixent simbolitza a l'islamisme; la creu és el símbol dels cristians i l'estrella de David representa a la religió hebraica.

Signe


És una unitat capaç de transmetre continguts representatius, és a dir, és un objecte material, cridat significant, que es percep gràcies als sentits i que en el procés comunicatiu és portador d’una informació cridada significat. En el signe, el significat cal, per exemple el substantiu "aranya??,en el sistema de signes que configuren l'idioma castellà, representa un animal concret, així com els substantius "spider??, "araignée o "ragno?? designen respectivament en anglès, francès i italià, l’animal de vuit potes que tots coneixem.

Època romànica i art


L'art romànic va ser un estil predominant a Europa en els segles XI, XII i part del segle XIII. El romànic suposa l'art cristià, agrupant les diferents opcions que s'havien utilitzat en l'Edat Mitjana i aconseguint formular un llenguatge específic i coherent aplicat a totes les manifestacions artístiques. Aquest nom fa referència a la font que té el seu origen, que és l'art de Roma, l'art romà, del que pren tipus d'edificis i tècniques constructives. Aquest estil o art s'ha denominat romànic, per la semblança amb el vocable romanç, el qual designa els idiomes derivats del llatí. Va sorgir de manera gairebé simultània a Itàlia, França, Alemanya i Espanya. En cadascun d'aquests països va sorgir amb característiques pròpies, encara que amb suficient unitat com per a ser considerat el primer estil internacional.

Època gòtica i art


ÈPOCA GÔTICA
En la societat de la baixa Edat Mitjana es produeixen profunds canvis en les formes de vida i en la concepció del pensament religiós, que afecten decisivament a l'aparició d'un nou estil, el gòtic. D'un costat, té lloc el creixement de les ciutats; en elles una nova classe social urbana d'artesans i comerciants va a trobar en la catedral, que constitueix el tipus d'edifici més representatiu dels nous temps, en la qual convergeixen totes les activitats artístiques, una identificació a la qual lliurar-se vitalment. D'altre costat sorgeix una religiositat que posa èmfasi en l'aspecte intangible de l'esperit de Déu, que ompli amb la seva llum l'espai de l'església. El gòtic abasta l'època ple i sota medieval a Europa. Durant aquest extens període de l'Edat Mitjana, es van anar desenvolupant una sèrie de progressos que van marcar les èpoques posteriors i que en moltes ocasions tenien una gran connexió amb el corrent artístic que ens ocupa.
ART
L'art gòtic és un estil que es va desenvolupar a Europa Occidental durant els últims segles de l'Edat Mitjana, des de mitjans del segle XII fins a la implantació del renaixement. Es tracta d'un ampli periode artístic que sorgeix en el nord de França i s'expandeix per tot Occident. Segons el països i les regions es desenvolupa en moments cronològics diversos, oferint en el seu ampli desenvolupament diferenciacions profundes: més pur a França (sent ben distint el de París i el de Provança), més horitzontal i proper a la tradició clàssica a Itàlia (encara que al nord s'acull un dels exemples més paradigmàtics, com la catedral de Milà), amb peculiaritats locals en Flandes, Alemanya, Anglaterra, Castella i Aragó.

Renaixement i Art


RENAIXEMENT
És el nom donat a l'ampli moviment de revitalització cultural que va produir a Europa Occidental en el segle XV i XVI. Els seus principals exponents es troben en el camp de les arts encara que també es va produir la renovació en la literatura i les ciències, tant naturals com humanes. El nombre renaixement es va utlitzar perquè aquest va reprendre els elements de la cultura clàssica. A més aquest terme simbolitza la reactivació del coneixement i el progrés després de segles d'estancament causat per la mentalitat dogmàtica establerta en l'Europa de l'Edat Mitjana. Des d'una perspectiva de l'evolució artística general d'Europa, el renaixement significa una "ruptura" amb la unitat estilística que fins a aquest moment havia estat "supranacional".
ART
L'art renaixentista sorgeix a Florència en el segle XV estenent-se per la resta d'Europa i adoptant algunes particularitats exclusives de les diferents nacionalitats. Representa una nova concepció de l'home i de la naturalesa pel que fa l'Edat Mitjana. Els quatre trets més característics del renaixement són:
-Antropocentrisme:Tot s'estudia amb referència a l'home.
-Individualisme: L'home es defineix per la seva individualitat en front de la idea de col·lectivitat de l'Edat Mitjana.
-Racionalisme: En front del sobrenaturalisme medieval, l'home renaixentista confia en la raó humana com font autònoma de coneixement. Es produeix una separació entre cristianisme i la cultura laica que no és necessàriament anticristiana.
-Naturalisme: Es valora la naturalesa en si mateixa, no quan creada per Déu. Volta cap a la realitat de les coses. Volta a l'antiguitat prestant especial atenció a l'estudi metòdic dels clàssics grecoromans.