Època gòtica i art

ÈPOCA GÔTICA
En la societat de la baixa Edat Mitjana es produeixen profunds canvis en les formes de vida i en la concepció del pensament religiós, que afecten decisivament a l'aparició d'un nou estil, el gòtic. D'un costat, té lloc el creixement de les ciutats; en elles una nova classe social urbana d'artesans i comerciants va a trobar en la catedral, que constitueix el tipus d'edifici més representatiu dels nous temps, en la qual convergeixen totes les activitats artístiques, una identificació a la qual lliurar-se vitalment. D'altre costat sorgeix una religiositat que posa èmfasi en l'aspecte intangible de l'esperit de Déu, que ompli amb la seva llum l'espai de l'església. El gòtic abasta l'època ple i sota medieval a Europa. Durant aquest extens període de l'Edat Mitjana, es van anar desenvolupant una sèrie de progressos que van marcar les èpoques posteriors i que en moltes ocasions tenien una gran connexió amb el corrent artístic que ens ocupa.
ART
L'art gòtic és un estil que es va desenvolupar a Europa Occidental durant els últims segles de l'Edat Mitjana, des de mitjans del segle XII fins a la implantació del renaixement. Es tracta d'un ampli periode artístic que sorgeix en el nord de França i s'expandeix per tot Occident. Segons el països i les regions es desenvolupa en moments cronològics diversos, oferint en el seu ampli desenvolupament diferenciacions profundes: més pur a França (sent ben distint el de París i el de Provança), més horitzontal i proper a la tradició clàssica a Itàlia (encara que al nord s'acull un dels exemples més paradigmàtics, com la catedral de Milà), amb peculiaritats locals en Flandes, Alemanya, Anglaterra, Castella i Aragó.